Post unitari per la manifestació del 10-J

07/09/2010

La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Adsense, el taló d’Aquil·les de Google?

06/16/2010

Em confesso un admirador de Google i tot allò que fa. Però en els darrers temps, hi ha alguns aspectes d’aquesta empresa que comencen a fer mala olor si no els resolen aviat. Sobretot, m’estic referint al seu servei de publicitat, anomenat ‘Adsense‘. Ningú pot saber que hi ha de cert o de fals en el que ara explicaré. Només Google ho deu saber, i ha arribat un punt que això ja és com dir ‘només Déu ho sap’. Tanmateix, pel que es pot llegir per la xarxa, Google estaria duent una estratègia equivocada de recomptes de clics i a causa d’aquesta insuficiència tecnològica, l’empresa més simpàtica del món, s’estaria guanyant les antipaties de milers de bloggers a tot el món a dia que passa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El confederalisme d’en Mas

05/18/2010

Com ho sap, el Sr Mas, que el seu partit no és independentista? Ho ha preguntat als seus militants en referèndum? La veritat, em sembla que si ho fes es duria una sorpresa. I si els demana que escullin entre dues opcions (confederalisme o independència), està segur que sortiria la primera opció? Crec que valdria la pena que CiU actualitzés el seu ideari perque em fa l’efecte que el sentiment majoritari dels militants ja no concorda amb les consignes pujolianes confederalistes de fa uns anys. I com a prova, només cal veure les banderes que onegen als seus mítings i manifestacions: estel·lades independentistes que sovint en Duran ha hagut de censurar públicament davant l’astorament dels propis militants d’Unió. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Fem pàtria 2.0?

04/20/2010

Fa pena que els mitjans com ara la ràdio o la televisió catalanes convidin a Enrique Dans quan necessiten parlar amb un expert en noves tecnologies, en comptes de invitar algun entès català, que a casa nostra són legió. Posats a cercar ‘gurús’, almenys fem pàtria. Com si l’Enrique digués alguna cosa diferent del que diuen la resta d’experts en Internet del país. Tòpic rere tòpic. El seu discurs ve a ser el mateix que el de tots. I si volem convidar un entès estranger, perquè no un britànic, alemany o nord-americà, bastant més prestigiosos? Perquè últimament sempre pivotem, en vol gallinaci, al voltant de Madrid? Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Velocitat 2.0

04/01/2010

Internet és l’àmbit més dinàmic de la comunicació. Això és indubtable. Te un poder d’auto-transformació extraordinari. Contínuament les aplicacions i les plataformes es reinventen a sí mateixes en una cursa folla per assolir i mantenir l’hegemonia de l’audiència.

Davant aquest fenomen de la immediatesa continuada, sobta comprovar la rigidesa estructural de la majoria de portals de les administracions i de les formacions polítiques del país. Elles són les que haurien de liderar la societat 2.0 i, fixem-nos que, normalment van pel darrera. Conec almenys mitja dotzena d’entitats socials que ja tenien xarxa social pròpia abans que cap partit català donés el primer pas en aquesta direcció. I molts encara no ho han fet. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Del 2.0 a la ingenuïtat

03/15/2010

Cal anar amb compte amb les afirmacions que fem sobre els canvis que poden promoure les noves tecnologies en el món de la política. La gent no es mama el dit i tampoc es tracta de fer ciència ficció de serie B amb Internet. Personalment, no m’agrada gens la literatura esotèrica gremialista, i menys quan es dedica a les arts endevinatòries. I Internet, quin dubte hi ha, ja té el seu propi univers de ‘gurus’ del qual, per bé o per mal, jo mateix en dec formar part.

Es veritat que les innovacions socials a la xarxa milloren la comunicació i poden acostar la política al ciutadà. Fins-i-tot és cert que les noves tecnologies poden ajudar a renovar la democràcia, que bona falta li fa. Però això només passarà si els polítics ho volen. Internet, per sí mateixa, no garanteix res. I de moment, al nostre país, per desgràcia, no sembla que s’estiguin fent avenços en aquesta direcció. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El tren de la política 2.0

03/11/2010

En els darrers mesos, he tingut ocasió de parlar amb tècnics i responsables de comunicació 2.0 dels principals partits polítics del país. I un lament constant que sempre he trobat en aquestes xerrades és el derivat del debat intern que s’està produint, a totes les formacions, entre els partidaris d’una aposta seriosa pels entorns 2.0 i els defensor dels paràmetres estratègics més tradicionals. Ni tan sols l’efecte Obama ha aconseguit aixecar la boira de la desconfiança pel que fa a la utilitat de les noves tecnologies. Lamentablement, el vuitanta per cent dels polítics del país encara veu amb sospites i malfiances la política 2.0. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Stallman i el saber nòmada

02/02/2010

L’altre dia vaig tenir el gust i la sort de conèixer personalment en Richard Stallman, pare del Free Software, del sistema GNU (un dels pilars de Linux) i un dels grans filòsofs d’Internet. Stallman corria per Barcelona aquests dies amb motiu d’una conferència que tenia programada a Manresa quasi de manera clandestina. Aquest home defuig les masses i si el vaig poder tractar va ser gràcies a que me’l va presentar l’amic i músic Rafa Zaragoza. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Un estat català seria el 4art de la UE en renda per capita

10/15/2009

ccn-pib

D’aconseguir la independència, Catalunya seria el quart Estat de la Unió Europea en renda per capita, només superat per Luxemburg, Irlanda i Holanda. Aquestes dades, extretes d’estadístiques europees, les recull la presentació ‘Avantatges de tenir un Estat propi‘ (pdf), que ha presentat aquests dies el Cercle Català de Negocis (CCN). A l’estudi s’explica que, de ser independents, els catalans disposaríem d’una renda per capita de 32.600 euros, però pel fet de continuar dins l’Estat espanyol la renda actual per català disminueix fins els 29.700. La documentació del CCN també demostra que, si deixéssim de dependre de Madrid, la Generalitat tindria un 60% més de pressupost i tindríem una economia més competitiva, capaç d’aconseguir unes quotes de creixement més elevades. L’estudi cita els casos de Croàcia i Eslovènia, que després d’independitzar-se han multiplicat per tres i per set el seu PIB en només divuit anys. Llegeix la resta d’aquesta entrada »